Contingut
Panus auriculata és una de les varietats de cossos fructífers que creixen als boscos. Una descripció i una foto precises us permeten identificar el bolet per l'aparença i, a continuació, prendre una decisió sobre la seva recollida.
Com és el panus auriculus?
Un altre nom per al cos fructífer és el paper de serra auricular. Pertany a la família dels poliporosos.
Descripció de la tapa
En el paper de serra en forma d'orella, el diàmetre de la tapa varia de 4 a 10 cm.En els representants joves és de color porpra i vermellós, però a mesura que el fong creix, canvia de color a marró. La seva forma és irregular: sembla un embut o closca amb les vores ondulades lleugerament girades cap a dins. Al tacte és dur, corià, sense pelusa.
Les plaques del cos fructífer són de forma estreta. Són durs al tacte i tenen una tonalitat rosada porpra. El seu color canvia a marró a mesura que creixen.
Descripció de la cama
La tija del paper de serra és curta i forta, arriba als 2 cm de gruix.La seva alçada no supera els 5 cm.A la base, la tija és estreta, en relació a la tapa es troba quasi en posició lateral.
On i com creix
L'hàbitat principal de Panus auriculata són els boscos caducifolis, principalment en tremols i bedolls. Molt sovint es troba en arbres morts caiguts, on creix en miceli voluminós. El període de fructificació dura durant els mesos d'estiu i tardor.
El bolet és comestible o no?
Panus auricularis és comestible condicionalment; no és verinós, per la qual cosa no causarà danys al recol·lector de bolets que el menja. El paper de serra es pot consumir en vinagre o fresc. També s'utilitza en l'elaboració de formatges a Geòrgia.
S'han de recollir exemplars joves amb un color lila per a l'alimentació: els fulls de serra d'adults en forma d'orella són de color marró i molt amargs. La seva carn és fina, coriosa i no té olor ni gust pronunciats. Els boletaires prefereixen utilitzar la collita per preparar sopes i plats principals.
S'ha d'utilitzar un ganivet afilat per recollir els cossos fructífers.
Els dobles i les seves diferències
Als boscos es pot confondre amb un bolet bolet d'ostra. Es diferencia de Panus auricularis pel color; depenent de l'edat, el casquet canvia de color de blanc a gris-ocre. La pota del doble està clarament definida i arriba a una longitud de 8 cm.El bolet d'ostra és apte per menjar.El cultiu collit es pot consumir fresc o en vinagre.
Té una semblança externa amb Pannus eariforme i bolet d'ostra. Es distingeix per un gran casquet, que arriba als 15 cm de diàmetre, d'un to clar i gris blanquinós. A mesura que el bolet d'ostra creix, el seu color canvia a groguenc. La forma de la tapa té forma de ventall, les vores es dirigeixen cap amunt. El cos del fruit és comestible i creix en boscos caducifolis.
Panus en forma d'orella és semblant en aparença a bolet d'ostra (encapçalat). El barret, amb un diàmetre de 5 a 15 cm, té forma d'embut, amb les vores enrotllades. La tonalitat d'aquest representant és la més variada: als boscos hi ha exemplars de cendra clara, tons grisos i groguencs. El miceli es troba en arbres morts i sembla una estructura de diversos nivells. El bolet es conrea sovint amb finalitats industrials.
Conclusió
Panus auriculata és un bolet comestible que creix als boscos caducifolis. Es pot recollir als mesos d'estiu i tardor. La fulla de serra és apta per al decapat i consum fresc.
