Contingut
La diferència entre la farigola i el romaní és evident fins i tot per a un no especialista en el camp de la botànica. Malgrat els seus estrets "llaços familiars", no són semblants en aparença, gust o olor. Ambdues plantes tenen una rica composició química i s'utilitzen activament en la medicina popular, però aporten diferents beneficis al cos.
Farigola i romaní: són o no el mateix?
El romaní i la farigola són dos tipus diferents de plantes d'oli essencial, molt utilitzades en cuina i medicina popular, pertanyents a la família de les Yamnotaceae. Malgrat l'estreta "parentescència", és bastant difícil confondre'ls. Es diferencien molt en aspecte, gust i aroma.
Quines diferències hi ha entre la farigola i el romaní
Hi ha moltes més diferències entre la farigola i el romaní que no pas semblances. El que tenen en comú, de fet, es limita al fet que ambdues espècies pertanyen a la mateixa família, tenen propietats curatives i són espècies populars.
Aparença
La farigola és una planta baixa de coberta del sòl (fins a 30 cm, majoritàriament 12-15 cm) amb tiges llenyoses fines, semierectes o jacents. Les fulles són petites, arrodonides-ovades, suaus al tacte. L'arrel és d'arrel principal, llenyosa.
La farigola floreix molt profusament; en la majoria de varietats, els peduncles "s'eleven" per sobre de la massa verda.Els pètals solen ser de color rosa-lila, menys sovint blancs com la neu o porpra tinta. Les flors són petites, de quatre pètals, recollides en "escuts" o "cons".
Les tiges de les flors de farigola estan "aixecades" per sobre de la massa verda
El romaní és un arbust o subarbust bastant gran amb brots erects que es tornen llenyosos a mesura que creixen. En condicions òptimes, la seva alçada pot arribar als 1,5 m, diàmetre - 1-1,2 m. Les seves fulles són estretes, en forma d'agulla, coriàcies al tacte, fins i tot dures.
Les seves flors tenen una forma força complexa: amb dos llavis, però al mateix temps semblant a una campana. Els pètals són porpra, sovint amb un to blavós. Algunes varietats són blanques o porpra profund.
En condicions òptimes, el romaní creix ràpidament en matolls densos.
Sabor i aroma
El gust del romaní és molt més agut i més pronunciat que el de la farigola, amarg-agut, "astringent". La seva aroma és força difícil de descriure; els tastadors professionals destaquen notes de pi resinós, càmfora, eucaliptus i llimona. Es considera merescudament un condiment molt "poderós": si t'excedeix, simplement "matarà" qualsevol plat. El mateix passarà si els sabors dels ingredients i el romaní són incompatibles.
La farigola és un condiment gairebé universal amb un gust delicat, lleugerament "terrós", dominat per notes de llimona i menta. Va bé amb la gran majoria d'aliments i altres herbes.
És impossible confondre romaní i farigola en gust i olor.
Llocs de creixement
El romaní és originari de la costa mediterrània. La planta arrela amb èxit exclusivament a regions amb hiverns suaus i estius calorosos. A més, a l'estació freda requereix una humitat elevada, i a l'estació càlida requereix sequera.
El mateix nom "romarin" indica clarament l'amor de la planta pel clima costaner.
L'hàbitat de la farigola és molt més ampli. Les seves diferents espècies es troben a gairebé tota Euràsia (incloent-hi el nord d'Europa i l'Extrem Orient) i el nord d'Àfrica. Fins i tot van “arribar” a Groenlàndia i a les illes Canàries.
A la farigola no li agraden els climes tropicals
Beneficis i aplicacions
En la medicina popular, el romaní s'utilitza per a:
- combatre l'estrès crònic, l'estrès mental i nerviós, la depressió;
- normalització de la memòria;
- tractament de malalties del cor i vasculars (especialment hipotensió, trombosi);
- estimulació del metabolisme i la circulació cerebral;
- normalització de l'equilibri d'aigua, greixos i carbohidrats;
- eliminant residus i toxines del cos, augmentant el to general.
La farigola és un potent antisèptic natural que ajuda a combatre les infeccions i la inflamació. A més, es recomana per a:
- mantenir la immunitat;
- tractament de malalties broncopulmonars;
- alleujament del dolor per problemes amb la columna vertebral i les articulacions;
- "expulsió" d'helmints.
Quan es tracta d'usos culinaris, gairebé qualsevol plat es beneficia molt de l'addició d'algunes branques fresques o fulles de farigola seca. A la cuina mediterrània, és un ingredient gairebé integral en receptes de sopes, plats principals de carn, peix i aus, verdures i altres guarnicions, salses, amanides i adobs.
Les begudes amb farigola són molt refrescants.
El romaní a la cuina s'utilitza principalment com a condiment per a carn de porc, xai, conill i caça. Va bé amb patates, mongetes, carbassons, peix a la planxa i marisc. A algunes persones els agrada combinat amb formatges i raïm. De vegades s'utilitzen fulles fresques per aromatitzar les begudes alcohòliques.
Si una recepta inclou romaní com a ingredient, gairebé segur que inclou all.
Conclusió
La diferència entre el romaní i la farigola és evident a primera vista. És fàcil distingir tant les plantes com els verds secs. En el primer cas, es guien pel seu aspecte, en el segon, pel gust i l'aroma.
