Contingut
La serra d'ós és un bolet no comestible de la família Auriscalpiaceae, gènere Lentinellus. Difícil de reconèixer; no es pot distingir d'algunes espècies similars sense un microscopi. Un altre nom és Lentinellus bearis.
Com és el paper de serra d'ós?
Els cossos fructífers són casquets en forma de closca sense tiges. Creixen sobre fusta, creixen junts en grups de diversos.
Descripció de la tapa
La mida de diàmetre és de fins a 10 cm, la forma és de ronyó a semicircular. Els bolets joves tenen capes convexes, mentre que els vells tenen capes planes o còncaves. Són de color marró pàl·lid, de vegades més esvaïts al llarg de les vores. Quan està sec, el color es torna marró amb un to marró-vermellós.Tota la superfície presenta una pubescència blanquinosa que s'enfosquit progressivament; a la base és més abundant. La vora de la tapa és afilada i s'enrotlla quan està sec.
La polpa és dura i carnosa, el seu gruix és d'uns 0,5 cm.El color varia des de crema clara o crema fins a vermell blavós. L'olor és agre, desagradable, dèbilment expressada, en algunes fonts es descriu com a picant.
Les plaques són freqüents, primes, irradiant des del punt d'unió al substrat. Un exemplar fresc és blanc, crema o rosat, cerós, carnós. Quan s'assequen, són de color marró pàl·lid, amb vores dentades.
La pols d'espores és de color blanc cremós.
Descripció de la cama
La cama està completament desapareguda.
On i com creix
La serra d'ós creix a la fusta morta d'arbres caducifolis, menys sovint a la fusta de coníferes.
Fruita d'agost a mitjans d'octubre.
Distribuït per Rússia, Europa i Amèrica del Nord.
El bolet és comestible o no?
No és comestible, però no es considera verinós. No s'ha de menjar pel seu gust picant i amarg.
Els dobles i les seves diferències
Els boletaires sense experiència poden confondre el paper de serra de l'ós amb els bolets d'ostra comestibles. Les principals diferències són una olor agre desagradable i les vores irregulars dels plats.
Particularment a prop del lentinellus de l'ós hi ha el paper de serra del llop: no comestible, però no verinós, amb un sabor amarg i una pronunciada olor de bolets. En exemplars adults, la superfície del cos fructífer és de color marró blanquinós, groguenc-vermellós, cervatatge fosc. La forma de la gorra és inicialment en forma de ronyó, després es converteix gradualment en forma d'orella, en forma de llengua o en forma de closca. La seva vora està girada cap a dins. Pot ser present una tija densa de color marró o gairebé negre d'1 cm d'alçada.Les plaques són amples, freqüents, descendents amb una vora irregular.Al principi són blanquinoses o beix clar, després adquireixen un to vermellós. La serra del llop es pot identificar per la seva tija curta vestigial, però de vegades està absent o és difícil de veure. Un recol·lector de bolets experimentat pot notar la diferència en el color de la tapa i la seva vora. Una altra característica que només es pot detectar amb un microscopi són les espores més grans del llop i l'absència d'una reacció amiloide a les hifes.
La serra de castor és una altra espècie relacionada. Els seus cossos fructífers són de tija, groc-marró, imbricats. Les plaques estan disposades radialment, freqüents, de color beix clar, estellades, amb vores ondulades o corbes. Aquest bolet creix principalment en coníferes caiguts a finals d'estiu i tardor. No comestible, amb un gust picant. Es diferencia del fruit de l'ós en els seus cossos fructífers més grans, que pràcticament no tenen pubescència.
Conclusió
La serra de l'ós és un bolet no comestible que creix sobre fusta morta i és difícil de distingir dels seus parents. Espècies com el llop i el castor hi són especialment a prop.
