Contingut
El lòbul de Kele és una espècie rara de bolets. En llatí es diu Helvella queletii, el nom sinònim és Helvella Kele. Pertany al gènere Lopastnikov, la família Helwelliana. Porta el nom de Lucien Quelet (1832 – 1899). Es tracta d'un científic francès que va fundar la comunitat micològica a França. Va ser ell qui va descobrir aquest tipus de bolets.
Com són els Kele Helvelians?
Els bolets joves tenen els taps en forma de copa que estan aplanats als costats. Les seves vores són lleugerament corbades cap a dins. Els lòbuls madurs es tornen en forma de plat, amb vores llises i senceres o dentades.
La pell de la superfície superior és de color marró grisenc pàl·lid, marronós, groc-gris. Quan s'asseca, el casquet es torna de color gris clar i hi apareix un recobriment granular blanquinós o gris, que consisteix en flocs de pèls curts.La superfície interior és llisa, més fosca i pot anar des del gris-marró fins a gairebé negre.
La cama és esvelta, llisa, no buida, fa 6-10 cm de llarg. Algunes fonts aporten informació que el seu gruix pot arribar als 4 cm, però més sovint és més prim, uns 1-2 cm.La seva forma és cilíndrica o en forma de maça, i pot expandir-se lleugerament cap a la base.
La cama és costellada. El nombre de costelles és de 4 a 10, la direcció és longitudinal. No es trenquen al punt de transició entre la tapa i la tija. El seu color és clar, blanquinós, a la part inferior és més fosc, a la part superior és vermellós, grisenc, marronós, sovint coincidint amb el color de la part exterior del casquet.
La polpa del bolet és de color clar, trencadissa i molt prima. Desprèn una olor desagradable. No té valor gustatiu.
Helvella Kele pertany a la categoria de bolets marsupials. Es reprodueix per espores situades al cos fructífer, a la “bossa”. Són llisos, de forma el·líptica, amb una gota d'oli al centre.
On creixen les fulles Kele?
Helwella es troba en boscos de diferents tipus: caducifolis, coníferes, mixtes. Prefereix les zones ben il·luminades. Creix a terra, menys sovint sobre fusta podrida o morta, generalment individualment o en petits grups.
L'espècie es distribueix per diversos continents. Els bolets es poden trobar a tota Euràsia i Amèrica del Nord. En alguns països: la República Txeca, Polònia, els Països Baixos, Dinamarca, Helwella Kele figura al Llibre Vermell. No està protegit en territori rus. La seva àrea de distribució és extensa. L'espècie es troba a moltes regions del país, especialment sovint a les regions de Leningrad, Moscou, Belgorod, Lipetsk, Udmurtia i Stavropol.
Helvella Kele apareix aviat.El període de maduració comença al maig. La fructificació dura fins al juliol inclòs, i a les regions del nord dura fins a finals de l'estiu.
És possible menjar Kele Helwella?
No hi ha evidència científica que es pugui menjar Helwella Kele. L'espècie ni tan sols es classifica com a comestible condicionada; no hi ha descripció del seu valor nutritiu ni de la pertinença a una o altra categoria de gust.
Al mateix temps, tampoc es proporciona informació sobre la toxicitat dels bolets. No hi ha hagut casos d'intoxicació per Helvellus a Rússia. Tanmateix, la petita mida i l'olor desagradable de la polpa fan que el lòbul no sigui apte per al consum.
Conclusió
Helvella Kele són bolets de primavera que apareixen a les zones forestals des del maig. De vegades l'espècie creix en zones urbanes. Però per trobar-lo, caldrà molt d'esforç: el lòbul Kele és rar. Recollir-lo és inútil i fins i tot perillós. Als països europeus s'han registrat casos d'intoxicació per fulles.
