Gymnopil desaparició: descripció i foto

Nom:El gimnòpil desapareix
Nom llatí:Gymnopilus liquiritiae
Tipus: No comestible
Taxonomia:
  • Divisió: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • Subdivisió: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (Agàric o Lamel·lar)
  • Família: Hymenogastraceae
  • Gènere: Gymnopilus (Gymnopil)
  • Espècie: Gymnopilus liquiritiae (Gymnopilus en desaparició)

Gymnopil Vanishing és un bolet lamel·lar de la família Strophariaceae, gènere Gymnopil. Es refereix als bolets paràsits de la fusta no comestibles.

Com és un gimnòpil que desapareix?

En un bolet jove, el casquet té una forma convexa, a poc a poc es torna plana-convexa i, finalment, gairebé plana. En alguns exemplars, queda un tubercle al mig. Mida: de 2 a 8 cm de diàmetre. La superfície és llisa, de color uniforme i pot estar humida o seca. Color ataronjat, groc-marró, groguenc-marró.

La tija és buida, quasi sempre llisa, pot ser llisa o fibrosa, no hi ha anell. Alçada - de 3 a 7 cm, diàmetre - de 0,3 a 1 cm El color és blanquinós i vermellós, més clar més a prop de la tapa.

Un fong taronja parasita la fusta podrida  

La polpa és groguenca o ataronjada, amb una agradable olor de patata i un gust amarg.

La capa lamel·lar d'un exemplar jove és vermellosa o ocre, mentre que la d'un exemplar madur és de color marronós o ataronjat, de vegades amb taques de color marró o vermell-marró. Les plaques són adherides o dentades, força freqüents.

Les espores són el·lipsoïdals, amb berrugues. La pols és de color marronós-vermellós.

Atenció! Les espècies relacionades inclouen membres del gènere Gymnopilus: penetrant, Juno i rufosquamulosus. Els 3 tipus no són aptes per al consum.

Gymnopil penetrant és un fong força comú, semblant a un fong en perill d'extinció. S'instal·la a la fusta podrida d'arbres de coníferes, prefereix els pins. El període de fructificació és d'agost a novembre. El casquet arriba a una mida de 8 cm de diàmetre. Al principi és rodó, després postrat, de color marró vermellós, suau, sec i es torna untuós en temps humit. La cama és sinuosa, de fins a 7 cm d'alçada i fins a 1 cm de gruix, del mateix color que la gorra, en alguns llocs amb un recobriment blanquinós, sense anell. La polpa és groguenca o marró clar, fibrosa, elàstica i té un gust amarg. Les plaques i la pols d'espores són de color marró rovellat.

Gymnopil penetrant es confon fàcilment amb espècies relacionades

Gymnopil Juno, o prominent, és un bolet no comestible i, segons algunes fonts, al·lucinògen. És bastant gran, visualment atractiu i fotogènic. El casquet és taronja o groc-ocre, amb vores ondulades, cobert de moltes escates. Arriba als 15 cm de diàmetre. En exemplars joves té forma d'hemisferi, en exemplars madurs és gairebé pla. La cama és gruixuda a la base, fibrosa. Té un anell més aviat fosc escampat d'espores vermelloses i rovellades. Les plaques són de color marró rovellat. Es troba als boscos mixts de tota Rússia, excepte a les regions del nord.S'assenta sobre fusta viva i morta i sobre el sòl sota roures. Creix en grups i gairebé mai es troba sol. L'època de fructificació és des de mitjans d'estiu fins a finals de tardor.

Gymnopil Juno es distingeix per la seva gran mida, superfície escamosa i anell fosc a la tija

Gymnopil rufosquamulosus es diferencia del en perill d'extinció per tenir un casquet marró, cobert de petites escates vermelloses o ataronjades, i un anell a la part superior de la tija.

L'exemplar té un anell a la tija i escates vermelloses

On creix el gymnopilus en perill d'extinció?

Distribuït a Amèrica del Nord, principalment a les regions del sud. S'assenta sobre el substrat de fusta podrida. Es troba més sovint individualment o en petits grups a les restes d'arbres coníferes, menys sovint arbres de fulla ampla. El període de fructificació comença a l'agost i acaba al novembre.

És possible menjar Gymnopil desapareixent?

Es classifica com a no comestible i no es menja. No hi ha dades sobre la seva toxicitat.

Conclusió

Gymnopil vanidas és una espècie comuna però no totalment estudiada. Encara no se sap si és verinosa o no, però la polpa té un gust amarg i no s'ha de menjar.

Deixa un comentari

Jardí

Flors